Mitjans de difusió de dades.

El cable de coure de parells trenats: es basa en la tecnologia. Ethernet, amb connector RJ45. Es fàcil d'usa, i per això es fa servor en xarxes domèstiques i en empreses.





El cable coaxial: Té  un nucli de coure envoltat per una capa aïllant i una malla metàl·lica que evita les interferències. Tal com passa amb el cable de parells trenats, es transmeten impulsos elèctrics pels cables. Aquest cable no s'utilitza gaire a les xarxes grans.





El cable de fibra òptica: La informació es transmet mitjançant prtits impulsos de llum. És el mitjà més ràpid, però també és el més car.
















El mitjà sense fil. La tecnologia més utilitzada és la wifi. La informació es transmet per mitjà d'ones de ràdio.

Dispositius de gestió de xarxa.

Concentrador hub.
Actua com un simple enllaç i transmet totes les seves dades per tots els seus ports. El concentrador que observem a la imatge admet fins a quatre equips connectats directament.



Commutador switch.
Llegeix la informació que li arriba i la redirigeix només a l'equip que l'ha de rebre i no pas a tots els que formen la xarxa. En aquest cas,, les dades només passen de l'equip 1 al 2.





Router.
Comunica cartes entre si. Per exemple, permet connectar la nostra xarxa a internet. Determina quinas dades surten de la xarxa a l'àrea local i cap on, i quines altres s'han de quedar.




Pont. Permet dividir una xarxa en diferents segments o unir una xarxa que utilitzen el mateix sistema (protocol) de comunicació, per facilitar la gestió i disminuir el trànsit, sobretot en xarxes molt grans.

Dispositius de gestió de xarxa

Alguns dispositius només serveixen per connecta un equip a la xarxa: adaptadors de xarxa.
D'altres gestionen el trànsit de la xarxa, n'amplien l'abast, connecten unes xarxes amb altres, etc. Per exemple, concentradors i commutadors.

Connecten l'equip amb altres dispositius encarregats de <<dirigir>> el trànsit de la xarxa.
Acoblat a l'equip. Avui dia, totes les plaques base inclouen, com a mínim, una connexió de xarxa. En els ordinandors portàtils o consoles de joc, aquest adaptador és sense fil.


Tipus PCI. Ens permet connectar en xarxes equips que inclouen la presa de xarxa a la placa base o quan es fa malbé.

Tipus USB. S'utilitza, sobretot, en xarxes sense fil.

Tipus PCMCIA. S'utilitza, per exemple, en ordinadors portàtils antics.

Planificació i disseny de la xarxa

Perquè la xarxa d'area local sigui realment útil, cal que efectuïs una planificació acurada, orientada sobretot a establir els elemnts següents:
Arquitectura de xarxa.
Dispositius de gestió de xarxa.
Mitjans de difusió de dades.
Recursos disponibles i la seva utilitat. Ho veurem a la unitat 2.

Arquitectura de xarxa.
L'arquitectura fa referència a l'estructura física de la xarxa, un cop interconectats tots els dispositius. En xarxes d'àrea local s'han utilitzat diversos tipus d'arquitectura: bus, anell, estrella i cel·lular.

Introducció a les xarxes informàtiques.

Una xarxa d'àrea local, també coneguda com a LAN (Local Area Network), és un conjunt d'ordinadors i dispositius de maquinari units entre ells amb l'objectiu de compartir recursos en una zona geogràfica limitada.

Activitat.

Activitat.
22. Instal·la una impressora al teu equip i comparteix-la.
Hi ha tres tipus:

L'impressora que per poder imprimir s'ha de conectar a l'ordinador.

Un altre tipus es comprar més impressores per més ordinadors però gastes mes diners.

I també les impressores inalàmbricas (que són per wifi). Costen diners però son rentables.

Altres maneres d'arrencar un ordinador.

Sistemes duals.

Cada vegada és més freqüent que un usuari faci servir un SO per a  certes coses i un altre usuari per a d'altres, segons les característiques pròpies. Tots dos poden estar instal·lats en la mateixa màquina, de mabera que s'engegui un o l'altre segons convingui. Això és és un sistema dual o d'arrencada dual.

Els discos durs del ordinador s'organitzen mitjançant participacions. En cada partició (espai de disc) s'hi pot definir un sistema de fitxers diferent, i col·locar-hi els fitxers necessaris per a cada SO.

 ·Lilo i Grub són eks més utilitzats en sistemes Linux.

 ·Loader és el més utilitzat en els sistemes Microsoft.

Màquines virtuals i sistemes en mode On-live.

Fins no fa gaire, per provar el funcionament d'un SO, calia instal·lar-lo al disc dur de l'ordinador. Ara això ja no es necessari.

La virtualització, molt estesa avui dia en el mon dels servidor d'Internet, consisteix en l'execució d'un programa que emula un ordinador complet dins un SO en funcionament.

Sistemes operatius a Live-Cd
A més de la utilització de màquines virtuals, també és freqüent l'us de SO capaços d'arrencar des d'un CD-ROM o un DVD.

Aquest sisteme live-CD permeten provar sistemes operatius i utilitzar les aplicacions que hi venen instal·lades sense que calgui tocar res del que tinguem instal·lat a la nostra màquina.

La BIOS.

La BIOS (Basic Input-Output System) és un programari molt bàsic instal·lat a la placa base. S'encarrega de la configuració bàsica del maquinari i controla, entre altres coses, larrençada de l'equip.
Si s'entra a la BIOS (normalment es prem la tecla DEL), es pot configurar l'equip perquè arrenqui des d'un SO instal·lat en un CD o un DVD.

Un sistema operatiu per a cada necessitat.

En aquests sistemes operatius les tasques es processen una a una.
La primera tasca que arriba al processador és la primera que s'atén. Quan s'acaba una tasca es fa passar la següent.



SO multiprogramació: Són sistemes que suporten dues o més programacions paral·leles. Els administrados de memòria i d'entrada i sortida controlen que no hi hagi conflictes entre ells.



SO multiusuari: S'han dissenyat perquè diversos usuaris accedeixin simultàniament a un sistema. Això se sol fer des de diversos terminals d'accés.

SO.

Un ordinador és un sistema complez que s'estructura en diverses capes:
Sobre la base del maquinari que el forma, hi funciona el sistema operatiu. Es sistema operatiu conté les instruccions i els programes basic necessaris per interactuar amb l'ordinador. Té diverses parts: el nucli les llibreries comunes i la interfície d'usuari.

Sobre el sistema operatiu s'instal·len els programes i les aplicacions que permetran donar funcionalitat a l'ordinador.
Lúltim nivell el formen els usuaris que interactuen amb l'ordinador.

Els ordinadors, però no només interactuen amb els usuaris que s'hi troben fisicament al davant.

introducció

Tots els equips electrònics electrònics necessiten un sistema operatiu per funcionar. Hi ha un sistema operatiu apropiat per a cada finalitat.

El sistema operatiu més utilitzat en els ordinadors de tot el món és el Windows.

En àmbits reduïts s'utilitza el sistema Mac OS, sobretot en el món del disseny, la creació musical o de video u les arts gràfiques.