Dispositius de gestió de xarxa

Alguns dispositius només serveixen per connecta un equip a la xarxa: adaptadors de xarxa.
D'altres gestionen el trànsit de la xarxa, n'amplien l'abast, connecten unes xarxes amb altres, etc. Per exemple, concentradors i commutadors.

Connecten l'equip amb altres dispositius encarregats de <<dirigir>> el trànsit de la xarxa.
Acoblat a l'equip. Avui dia, totes les plaques base inclouen, com a mínim, una connexió de xarxa. En els ordinandors portàtils o consoles de joc, aquest adaptador és sense fil.


Tipus PCI. Ens permet connectar en xarxes equips que inclouen la presa de xarxa a la placa base o quan es fa malbé.

Tipus USB. S'utilitza, sobretot, en xarxes sense fil.

Tipus PCMCIA. S'utilitza, per exemple, en ordinadors portàtils antics.

Planificació i disseny de la xarxa

Perquè la xarxa d'area local sigui realment útil, cal que efectuïs una planificació acurada, orientada sobretot a establir els elemnts següents:
Arquitectura de xarxa.
Dispositius de gestió de xarxa.
Mitjans de difusió de dades.
Recursos disponibles i la seva utilitat. Ho veurem a la unitat 2.

Arquitectura de xarxa.
L'arquitectura fa referència a l'estructura física de la xarxa, un cop interconectats tots els dispositius. En xarxes d'àrea local s'han utilitzat diversos tipus d'arquitectura: bus, anell, estrella i cel·lular.

Introducció a les xarxes informàtiques.

Una xarxa d'àrea local, també coneguda com a LAN (Local Area Network), és un conjunt d'ordinadors i dispositius de maquinari units entre ells amb l'objectiu de compartir recursos en una zona geogràfica limitada.